Alhora
La paraula d'avui és alhora, un mot compacte com pocs. Amb només sis lletres aconseguim el mateix efecte que amb l'expressió "al mateix temps" (tres paraules, tretze lletres). D'això se'n diu economia lingüística. Ja ho diuen, ja, que els catalans som garrepes! ;) És important, però, no confondre "alhora" amb "a l'hora", perquè, malgrat que són expressions que s'assemblen molt, no tenen res a veure l'una amb l'altra. Veiem un parell d'exemples: He fet el sopar d'avui i el dinar de demà alhora (és a dir que he cuinat dos plats a la vegada) Tu sempre arribes a l'hora quan tens una cita (sempre arribes puntual a les cites) Res més, ja només em queda dir-vos una frase: Era conscient que no arribaria a l'hora a la cita alhora que desitjava marxar corrents.