Mots i dades curioses

La paraula d'avui és alhora, un mot compacte com pocs. Amb només sis lletres aconseguim el mateix efecte que amb l'expressió "al mateix temps" (tres paraules, tretze lletres). D'això se'n diu economia lingüística. Ja ho diuen, ja, que els catalans som garrepes! ;) És important, però, no confondre "alhora" amb "a l'hora", perquè, malgrat que són expressions que s'assemblen molt, no tenen res a veure l'una amb l'altra. Veiem un parell d'exemples: He fet el sopar d'avui i el dinar de demà alhora (és a dir que he cuinat dos plats a la vegada) Tu sempre arribes a l'hora quan tens una cita (sempre arribes puntual a les cites) Res més, ja només em queda dir-vos una frase: Era conscient que no arribaria a l'hora a la cita alhora que desitjava marxar corrents. 

Avui toca un verb reflexiu: escarxofar-se. I és que aquest verb, a més de contenir el so xeix, també està relacionat amb una hortalissa (o potser és una flor?) coneguda com escarxofa o carxofa. Quan algú s'escarxofa al sofà, per exemple, és que s'hi asseu (o s'hi estira) amb tota la comoditat del món; per reposar després d'una llarga jornada de treball, per exemple. Quan jo m'escarxofo em sento com una escarxofa a qui li és igual si les seves fulles estan pel mig o no. Una escarxofa que té com a únic objectiu escarxofar-se. Per acabar, una frase d'Amélie que m'encanta: "vostè no serà mai una hortalissa perquè fins i tot les carxofes tenen cor." (o cosa similar) Fins la propera!

Avui toca un "insult": cap de suro. Els insults en català em fan especial gràcia perquè semblen gairebé floretes o galanteries. I "cap de suro" no és pas una excepció. A més a més, cada cop que sento aquesta expressió no puc evitar pensar amb una ampolla de cava. Per tant, dir-li cap de suro a algú no és necessàriament res de dolent. Ve a dir que al cap no hi tens res, d'acord, però sí a la resta del cos. Bombolles d'or neixen dins teu. Hi pot haver res millor? Ho dubto. A partir d'ara, si li heu de dir "idiota" a algú, penseu-vos-ho millor i dieu-li "cap de suro". És molt més poètic. Més sonor. I el millor de tot és que, si el cap de suro realment ho és, no us entendrà.