Escarxofar-se
Avui toca un verb reflexiu: escarxofar-se.
I és que aquest verb, a més de contenir el so xeix, també està relacionat amb una hortalissa (o potser és una flor?) coneguda com escarxofa o carxofa.
Quan algú s'escarxofa al sofà, per exemple, és que s'hi asseu (o s'hi estira) amb tota la comoditat del món; per reposar després d'una llarga jornada de treball, per exemple. Quan jo m'escarxofo em sento com una escarxofa a qui li és igual si les seves fulles estan pel mig o no. Una escarxofa que té com a únic objectiu escarxofar-se.
Per acabar, una frase d'Amélie que m'encanta: "vostè no serà mai una hortalissa perquè fins i tot les carxofes tenen cor." (o cosa similar)
Fins la propera!
I és que aquest verb, a més de contenir el so xeix, també està relacionat amb una hortalissa (o potser és una flor?) coneguda com escarxofa o carxofa.
Quan algú s'escarxofa al sofà, per exemple, és que s'hi asseu (o s'hi estira) amb tota la comoditat del món; per reposar després d'una llarga jornada de treball, per exemple. Quan jo m'escarxofo em sento com una escarxofa a qui li és igual si les seves fulles estan pel mig o no. Una escarxofa que té com a únic objectiu escarxofar-se.
Per acabar, una frase d'Amélie que m'encanta: "vostè no serà mai una hortalissa perquè fins i tot les carxofes tenen cor." (o cosa similar)
Fins la propera!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada