Enxubat

-
Per a avui un adjectiu: enxubat.

Quan diem que estem enxubats (o enxubades) ens referim a que fa temps que no sortim d'algun lloc en què ens sentim força estrets. Potser també incòmodes.

Exemple: Al tren, vaig quedar enxubada entre dos paios que tenien unes cames molt llargues, i no vaig gosar demanar-los que em deixessin passar.

Enxubat també es pot escriure d'una manera molt més gràfica: anxovat. Com se sent una anxova de L'Escala a dins d'una llauna? Doncs això: anxovada. :)

Resumint: un mot emparentat amb l'anxova i amb el so xeix, que és un dels meus fonemes preferits.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Can Pistraus

-
Avui, més que un mot, em toca parlar d'una expressió curiosa: "Anar-se'n a Can Pistraus" (o a Can Pistracs). Podem dir, per exemple, que un negoci que semblava molt clar se n'ha anat a Can Pistraus; és a dir, que ha fracassat. Si algú se n'hi va a viure, en canvi, el significat canvia notablement. Però no ens posem trists; no val la pena. Can Pistraus és un lloc màgic: una mena de paradís.
Més informació

Escarxofar-se

-
Avui toca un verb reflexiu: escarxofar-se. I és que aquest verb, a més de contenir el so xeix, també està relacionat amb una hortalissa (o potser és una flor?) coneguda com escarxofa o carxofa. Quan algú s'escarxofa al sofà, per exemple, és que s'hi asseu (o s'hi estira) amb tota la comoditat del món; per reposar després d'una llarga jornada de treball, per exemple. Quan jo m'escarxofo em sento com una escarxofa a qui li és igual si les seves fulles estan pel mig o no. Una escarxofa que té com a únic objectiu escarxofar-se. Per acabar, una frase d'Amélie que m'encanta: "vostè no serà mai una hortalissa perquè fins i tot les carxofes tenen cor." (o cosa similar) Fins la propera!
Més informació

Atonyinar

-
Avui un verb: atonyinar. Aquest mot és especialment divertit perquè sembla que derivi de «tonyina». I si apallissar siginifica clavar un bon reguitzell de cleques i bufetades a algú, atonyinar deu voler dir apallissar algú a base de cops de tonyina. No a cops de porra o de pilotes de goma com va fer la guàrdia civil amb la població civil catalana que vam tenir la poca vergonya de voler votar en un referèndum il·legal, no. Amb una tonyina. M’imagino un guàrdia civil pegant a una iaia amb una tonyina i és que em pixo. Encara serà veritat que l’ús de la força va ser proporcional! Res més. Resistència pacífica i sortiu al carrer armats... amb una tonyina.
Més informació