Aixafar
Avui toca un verb: aixafar. Personalment m'agrada qualsevol paraula que contingui el so xeix en alguna banda, però és que aixafar, a més, és d'aquests mots que diem sense gairebé adonar-nos-en.
Se m'ha aixafat un ou. Aixafem les patates i les amanim. El pastís ha quedat aixafat.
Si haig de ser sincera, però, el que més gràcia em fa d'aquesta paraula és que fins fa poc la deia també en castellà, convençuda que era normatiu. "Me has achafado el pie", per exemple. Però es veu que no és correcte. Mala sort, perquè sona la mar de bé. :)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada