Mots i dades curioses

Si hi ha una paraula que gaudeixi de precisió aquesta és "l'endemà". És cert que també es podria dir "el dia següent", però estareu d'acord amb mi no queda tan bé. Proveu de substituir un mot per l'altre, si no: Em va costar agafar el son. Des del llit sentia les les gotes d'aigua rebotant contra la teulada i el vent pentinant les fulles dels llimoners. L'endemà , però, va fer sol. El cel estava net de núvols i el prat lluïa de tan verd. L'endemà és molt millor. The day after. Lendemain. Gran mot!

Avui un verb: atonyinar. Aquest mot és especialment divertit perquè sembla que derivi de «tonyina». I si apallissar siginifica clavar un bon reguitzell de cleques i bufetades a algú, atonyinar deu voler dir apallissar algú a base de cops de tonyina. No a cops de porra o de pilotes de goma com va fer la guàrdia civil amb la població civil catalana que vam tenir la poca vergonya de voler votar en un referèndum il·legal, no. Amb una tonyina. M’imagino un guàrdia civil pegant a una iaia amb una tonyina i és que em pixo. Encara serà veritat que l’ús de la força va ser proporcional! Res més. Resistència pacífica i sortiu al carrer armats... amb una tonyina.

Per a avui un adjectiu: enxubat. Quan diem que estem enxubats (o enxubades) ens referim a que fa temps que no sortim d'algun lloc en què ens sentim força estrets. Potser també incòmodes. Exemple: Al tren, vaig quedar enxubada entre dos paios que tenien unes cames molt llargues, i no vaig gosar demanar-los que em deixessin passar. Enxubat també es pot escriure d'una manera molt més gràfica: anxovat. Com se sent una anxova de L'Escala a dins d'una llauna? Doncs això: anxovada. :) Resumint: un mot emparentat amb l'anxova i amb el so xeix, que és un dels meus fonemes preferits.

Avui toca un verb: aixafar. Personalment m'agrada qualsevol paraula que contingui el so xeix en alguna banda, però és que aixafar, a més, és d'aquests mots que diem sense gairebé adonar-nos-en. Se m'ha aixafat un ou. Aixafem les patates i les amanim. El pastís ha quedat aixafat. Si haig de ser sincera, però, el que més gràcia em fa d'aquesta paraula és que fins fa poc la deia també en castellà, convençuda que era normatiu. "Me has achafado el pie", per exemple. Però es veu que no és correcte. Mala sort, perquè sona la mar de bé. :)

Escarransit és una altra paraula ben divertida. D'aquelles que, només sentint-la, ja et fan somriure. He de dir, però, que un dels seus sinònims també està prou bé: escanyolit. Fins i tot esquifit té força gràcia. Però avui em toca parlar d'escarransit, que es tracta de qualsevol cosa petita, que no s'ha desenvolupat gaire, que s'ha quedat sense carn. Només té ossos. Un mot amb un punt d'ironia incorporada. Un adjectiu foteta, que diria mon pare. Se m'acudeixen alguns exemples de com fer-lo servir: Quin paio més escarransit. L'escudella només tenia unes mandonguilles escarransides. Vaig abraçar-lo, i em vaig adonar que tenia uns braços ben escarransits... Fins la propera.

Xiuxiuejar és, sens dubte, una de les meves paraules preferides. Cada cop que l'escolto m'imagino a mi mateixa fent xiuxiu a l'orella d'algú. Un mot d'allò més sonor i divertit. He intentat cercar algun equivalent a l'alçada en algun altre idioma, i la cosa més digna que he trobat és el susurrare italià. De totes formes em quedo amb xiuxiuejar. Per a ser exactes amb el present de subjuntiu: Jo xiuxiuegés Tu xiuxiuegessis Ell xiuxiuegés Nosaltres xiuxiuegéssim Vosaltres xiuxiuegéssiu Ells xiuxiuegessin Difícil de superar, oi?

El mot que analitzaré avui és el següent: oi. Una expressió ràpida. Oi? La diem a tothora. Oi que sí? Oi que ho faràs? Oi tant. Però d'on ve aquest mot? A simple vista, jo diria que és una onomatopeia. Ja ho sabeu: els porcs fan una cosa semblant quan grunyen: oinc! oic! O potser, fins i tot, gronyc. Però no; "oi" no és pas cap gemec de garrí. De fet, jo diria que deriva de la paraula llatina "ius" que vol dir una cosa així com "dret". Provem de substituir-ho: Dret que sí? Dret que ho faràs? Dret tant... No sona del tot malament, veritat? Potser l'he encertada. O potser m'he engrescat massa posant-hi imaginació, qui sap? ;)